| LA CASTANYADA |
|
|
|
INTRODUCCIÓ A Catalunya, la nit del 31 d'octubre, es celebra la nit de Tots Sants amb la "castanyada". A l'edat mitjana i per a recordar a tots veïns la necessitat de pregar pels difunts, durant la nit de Tots Sants es tocaven les campanes de totes les parròquies i convents, de tal manera que el campaner necessitava d'un gran aportació d'energia per recuperar-se de l'esforç. Com que la castanya és el fruit més abundant de la tardor, es recuperaven del cansament amb castanyes i petits glops de vi blanc. Com que el nombre de campanars era molt elevat en aquells temps i al campaner se li anaven afegint les persones i els familiars més propers, en un afany de voler compartir amb ell les seves penes i també els seus goigs, finalment tots acabaven menjant castanyes i bevent vi. Més endavant als pobles, per la tarda tots els homes es dedicaven a recollir castanyes, moniatos i llenya, les dones feien pastissets semblants als actuals panellets (uns pastissets fets a base d'ametlla mòlta i ensucrada) i en arribar la nit es reunien tots al voltant del foc menjant-se les castanyes i els moniatos torrats a la llenya i els pastissets que havien portat les dones i així celebraven el final de la collita i resaven pels difunts. També existia la tradició que els nens havien de deixar castanyes amagades en algun racó de la casa perquè, a la nit, les ànimes dels que faltaven vinguessin a recollir-les i les hi canviessin per panellets o codonyat (depenent de la zona ). A finals del segle XVIII la costum s'havia estès de tal manera que la castanya passa a ser un element de comerç i llavors fa la seva aparició la figura de les castanyeres, dones que torren les castanyes al foc i les venen en parades de carrer. D'aquí el costum que a Catalunya, se celebri la nit de Tots Sants menjant castanyes, regades amb vi dolç i panellets. També es creu que antigament, després de sopar, es celebrava la castanyada, es feia un sopar familiar dedicat als morts, es feia el sopar habitual i seguidament es menjaven les castanyes torrades al foc de la llar, així com els panellets o altres dolços propis del dia, i es bevia vi que havia de ser dolç o blanc. Les castanyes s'abocaven damunt la taula i tothom anava agafant. Aquest costum de menjar castanyes (que per altra banda és el fruit típic de l'estació juntament amb altres fruits secs: ametlles, avellanes ...), es complementa amb la de consumir un tubercle semblant a la batata: el moniato. I a poc a poc va fer la seva aparició un dels personatges més carismàtics i entranyables d'aquesta època: la castanyera. PREGUNTES Quin és el menjar típic de la Castanyada? Com és preparen les castanyes? De que estan fets els panellets? Quina és la cançó de la castanyera? Pots descriure el vestit de la Castanyera? Quin és l'animal de companyia de la Castanyera i quina és la seva cançó? LA GRAN PREGUNTA Fes un resum del conte de la Castanyera. AVALUACIÓ Cada pregunta es valorarà amb un punt. La gran pregunta es valorarà amb tres punts. I l'expressió i la coherència en la redacció serà d'un punt. CRÈDITS Susanna Aubó Mª Mercè Bigorra Sara Calvo Susana Moros Tania Viñuelas |
 |
Links: |